Més de 100 anys d'escola, centenars de promocions i milers d'antics alumnes
Història
La història de l’Associació dels Antics Alumnes de la Salle Montcada va estretament lligada a la del Col·legi; la que ara esteu començant a llegir s’ha edificat sobre el treball dels avantpassats i en el de les persones contemporànies.
En el decurs de la mateixa han passat moltes persones; algunes, les menys, amb noms i cognoms; altres, la majoria, són anònimes. Però totes són importants i formen part de la nostra història.
Des del punt de vista historiogràfic, hem estructurat aquest apartat en diferents etapes marcades per esdeveniment importants; etapes, que aproximadament es corresponen amb períodes de 25 anys:
El primer, de 1910 a 1936, que va des de la fundació del col·legi La Salle Montcada fins a la guerra civil espanyola.
El segon, de 1939 a 1962, des de l’acabament de la guerra a la tràgica riuada.
Els tercer, de 1963 a 1985, amb la reconstrucció del col·legi fins arribar al 75è. aniversari.
El quart, de 1986 a 2010, que culmina amb la celebració del centenari del col·legi
El cinquè, de 2011 fins l’actualitat.
1r període: de 1910 a 1936
El Patronato de la Niñez Escolar de Montcada constituït en bona part per senyores de Barcelona que estiuejaven a Montcada, decideix comprar uns terrenys i construir una escola per a nens pobres de Montcada i que poguessin rebre educació gratuïtament o pagant una petita quota, sota la direcció de los Hermanos de las Escuelas Crisatinas.
Abril de 1910. El 8 d’aquest mes arriben tres germans de les Escoles Cristianes i obren, provisionalment, dues classes amb 17 alumnes, en un local proper a l’església que portarà per nom Escola Parroquial Mare de Déu del Castell.
Maig de 1910. El 19 de maig s’inaugura una tercera classe ja que s’havia assolit un cens de 76 alumnes.
Juny de 1910. El 9 de juny el cens ja era de 85 alumnes; cosa que feia pensr en l’ampliació del centre.
1912. El 28 de juny el Patronat adquireix uns terrenys a l’altra banda del riu Ripoll, a la seva riba esquerra –Mas Rampinyo– , i encarrega a l’arquitecte Bernat Pejoan que elabori el projecte d’una nova escola.
1913. L’arquitecte presenta els plànols.
1917. S’inaugura el col·legi La Salle Cristo Rey, a l’altra banda del riu Ripoll, amb tres classes. Degut a la gran afluència d’alumnes es constata la necessitat d’obrir una quarta classe, cosa que es fa el mes d’
Octubre de 1917, dia 4
Aspecte del col·legi a partir de 1917
Juny de 1918. El Germà Arsenio, segon director del col·legi (1913-1924) és el que té la idea de fundar l’Associació d’Antics Alumnes i el 21 d’aquest mes s’inicien les obres per a la construcció d’una nova sala, destinada a reunions i activitats d’antics alumnes.
El col·legi ja té un petit mur i una reixa que l’envolta
1925. El cens de l’alumnat ja és de 318; el Patronat aprova la construcció de dues aules més -sis en total- i una sala d’actes.
Juny de 1928. El 18 d’aquest mes s’inauguren les dues aules noves i una sala d’actes o teatre situada en una nova planta que s’aixeca en l’edifici.
Façana típìca del col·legi fins les inundacions del 25 se setembre de 1962
Maig de 1936. Del 3 al 10 de maig se celebren les noces d’argent del Col·legi idel Patronat. En el programa d’actes figuren diferents activitats fetes per antics alumnes -Ofici cantat pels Antics Alumnes- o adreçades als antics alumnes -partit de futbol entre jovenívols i una selecció d’antics deixebles, funció de teatre pels antics deixebles, rosari i pietosos exercicis i banquet de gala-. En J. Badia és el president de l’Associació.
Juliol de 1936. El 17 de juliol esclata la guerra civil espanyola. El 25 de juliol són immolats cinc dels set germans que es trobaven a Montcada, convertint-los en màrtirs. Durant la guerra, el col·legi funciona com escola laica. Desapareix l’Associació d’Antics Alumnes.
2n període: de 1939 a 1962
Setembre de 1939. Tornen de nou els Germans al col·legi i aquest torna a obrir les seves portes amb 4 aules.
Setembre de 1947. Es reorganitza l’Associació d’Antics Alumnes, després de vèncer un munt de dificultats de tipus intern. Des de l’Associació s’organitzen les representacions dels Pastorets, les sessions de cinema infantil (diumenges tarda) , concerts i actes culturals, l’Aplec de Sardanes, la Festa dels Avis...que tenen una gran incidència en la vida cultural de Moncada.
Juny de 1958. L’Associació d’Antics Alumnes comença a veure la necessitat d’impartir el Batxillerat en el col·legi ateses les dificultats que hi havia a Montcada per fer aquests estudis.
Abril de 1960. Se celebren els actes del 50è aniversari de La Salle Moncada -en aquella època encara Colegio Cristo Rey-. L’Associació d’Antics Alumnes La Salle envia una circular als seus associats avançant el programa de festes commemoratives del cinquentanari: Concurs fotogràfic -tema lasal·lià i tema Montcada i els seus voltants-, actes culturals, conferències.
Maig de 1960. l’1 de Maig l’Associació posà un autocar per anar a la III ASSEMBLEA GENERAL DE LA F.A.L.C.A. a Monistrol. El 15 de maig se celebra l’ASSEMBLEA D’ANTICS ALUMNES DE LA SALLE. Joan Capella, pintor montcadenc i exalumne, elabora un pòster comemoratiu del cinquentanari a quatre tintes i litografiat així com també en mida postal que serviran de record.
Abril de 1962. La Junta de l’Associació planteja al Gmà. Provincial la conveniència d’impartir el batxillerat al Col·legi. Es nomena una junta gestora del Patronat -inactiu des de l’any 1945 per la progressiva desaparició de les senyores fundadores, per llei natural de vida- .
Setembre de 1962. La nit del 25 de setembre Montcada i, amb ella, el col·legi, viu les tràgiques inundacions del riu Ripoll. Tota la planta baixa va quedar destruïda, l’aigua va arribar a 1,80 m d’alçada, es va perdre tot el material escolar i el mobiliari, la tanca que envoltava el pati enderrocada, les pèrdues materials van superar les 300. 000 pessetes de l’època…
El riu Ripoll al seu pas per davant del col·legi durant la riuada de 1962
Destrosses en el Col·legi causades per la riuada de 1962
Però, com recordarà anys més tard-novembre de 1984- Joan Aliguer, en una estrofa de la seva poesia SETANTA-CINC ANYS, amb motiu del 75è aniversari:
“Ni el desenfrè embogit dels anys de guerra,
ni del Ripoll, o del veí Besòs
us han desarrelat d’aquesta terra
el trenta-sis com el seixanta-dos.”
Octubre de 1962. Després d’esmerçar-hi molts esforços, s’aconseguí reconstruir i obrir de nou el col·legi, malgrat les dificultats per arribar-hi, degut a la destrucció del pont dels “Hermanos“.
3r període: de 1963 a 1985
Aspecte del col·legi després de la riuada de 1962
Juny de 1963. Es tanca el col·legi de Sant Eusebi que La Salle tenia a l’Asland pels fills del seus treballadors. El seus alumnes passen a la Salle Montcada i els seus antics alumnes passen a engrossir les files de l’Associació. S’inicien les obres d’ampliació del col·legi, com a pas previ per impartir els ensenyaments mitjans.
Desembre de 1963. El Gmà. Provincial autoritza l’inici de l’Ensenyament Mitjà. Els alumnes anaven a examinar-se, a l’acabar cadascun dels quatre cursos del batxillerat elemental , “lliures” a Manlleu i la revàlida a l’Institut Lluís de Peguera de Manresa.
Març de 1966. El 10 de març s’aconsegeix una subvenció del MEC, sigles de Ministerio de Educación y Ciencia, de 640.944,87 pessetes, ajut decissiu junt amb altres de l’Ajuntament i empreses de Montcada que permeten emprendre la construcció d’un segon edifici que dóna al carrer escoles- amb aules, servei de cuina, menjador per als alumnes i professors, zona d’habitabilitat de la Comunitat de Germans.
Octubre de 1967. El MEC reconeix el Col·legi com a Filial número 9 de l’Institut d’Ensenyamnet Mitjà Ausiàs March de Barcelona. Els nostres alumnes poden fer el batxillerat a un preu assequible i amb plenes garanties. El Patronat crea dues-tres aules més per curs durant vuit anys.
Juny de 1969. El 12 de juny el MEC comunica la concessió d’una ajuda de 4.400.000 pessetes -demanada el 28 de març de 1968- d’un pressupost global de 7.500.000 pessetes per construir un tercer edifici amb aules, biblioteca i sala d’actes -planta baixa- aules i laboratoris -primer pis- i poliesportiu cobert -segon pis- .
1970. El Patronat acaba la seva tasca en finalitzar les ampliacions i obres esmentades. A partir d’ara assumeix, en part, el relleu l’AMPA.
Desembre de 1972. L’Associació d’Antics Alumnes es transforma en Associació La Salle, redactant-se i legalitzant-se uns nous estatuts -29 de desembre de 1972-. Són els darrers dies del franquisme i l’Associació sintonitza amb inquietuds i reivindicacions que ja s’albiren properes. D’aquests temps són les actuacions dels “Joglars”, “Dagoll Dagom”, “Els Comediants”. Va ser el moment que l’Associació de Pares APA, després AMPA i ara AFA substitueixen de fet l’Associació.
Abril de 1985. Se celebra el 75è aniversari del Col·legi La Salle Montcada. L’Associació intenta recuperar-se i fer-se visible amb motiu de l’efemèride, sense aconseguir-ho. Una comissió s’encarrega de programar diferents actes, s’edita el llibre “Un Col·legi que fa un poble. 1910/1985” els compiladors del qual són Joan Aliguer i Josep Ma Vallespinós i es deixa un mosaic commemoratiu de l’esdeveniment.
Llibre que s’edita amb motiu del 75è aniversari
Mosaic commemoratiu del 75è aniversari a l’entrada del pati interior
4t període: de 1986 a 2010
En aquesta etapa que va entre el 75è i el 100enari,no trobem activitat ninguna de l’Associació. Si cal dir, però, que se segueixen produint esdeveniments importants en la vida del Col·legi: El Patronat, després d’uns anys d’escassa o nul·la activitat i amb l’aprovació de la Llei de Fundacions agafa de nou embranzida amb l’ajuda del Gmà. Pablo Enrique director des del 1991 al 1999 i Gmà. Jaume Palom, director del 1999-2008.
En el directorat del Gmà. Pablo Enrique es fa el cimentat i l’enjardinament del pati exterior.
Maig de 1998. El dia 10 de maig va ser inaugurat el quart edifici, amb una superfície edificada de 1.355 m2, repartida en tres plantes on s’ubica aulari general, aules multimèdia, aules d’ordinadors, de visual i plàstica, de música, de dibuix i un ascensor.
Aquests obres d’ampliació permeten satisfer les demandes de la LOGSE, l’edifici central i connexiò amb l’edifici de Batxillerat i l’ESO. Els alumnes poden fer tot l’ensenyament no universitari a la Salle Montcada, des de pàrvuls fins la universitat, sense haver de marxar a fer l’últim curs, l’antic preuniversitari o COU, a un altre centre.
Nou edifici central inaugurat el 1998
Desembre del 2009. Comencen els actes del CENTENARI. Es creà una comissió organitzadora i s’adopta el logo del centenari que acompanyarà tos els actes, programes impresos, samarretes, records…
Logo 100 anys
També s’edita el llibre La Salle Montcada. 1910-2010. 100 anys fent poble fet per professors i antics alumnes de La Salle Montcada, Ma Teresa Dulcet, Antoni Orihuela, Pedro J. Pérez i Josep Ma Zaragoza, que es presenta a l’auditori de la nostra localitat el 17 de desembre.
Llibre commemoratiu del Centenari
La Veu de Montcada i Montcada Comunicació fan una àmplia cobertura, en edició impresa i audiovisual, dels principals actes programats del Centenari (Presentació del llibre; col·loquis amb esportistes de primer nivell com Sergio Busquets, Pedro, Joan Creus, David Barrufet, Jaume Puig; Diada del Centenari…).
Abril 2010. L’11 d’abril és el dia central del Centenari. Durant aquesta Diada es celebren actes d’homentage a persones benefactores del col·legi i la Institució, el descobriment d’una placa en reconeixement a les senyores del Patronat fundadores del col·legi i un dinar de germanor per a tota la família lasal·liana.
5è període: de 2011 a l’actualitat
Novembre 2018. El 29 de novembre se celebra la Junta Fundacional en què s’aproven els nous estatuts de l’Associació d’Antics Alumnnes de La Salle Montcada.
Han transcorregut més de 30 anys des de l’última vegada de l’Associació… El seu (re)naixementés justament 100 anys desprésque el Gmà. Arsenio tingués la idea de crear-la i també coincideix amb el Tricentenari de la mort de St. Joan Baptista de La Salle, fundador de les escoles La Salle.
Desembre 2018. El 3 de desembre es presenten al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya per al seu registre.
Estatuts del 29/11/2918
Les primeres accions de la nova Junta van encaminades a donar a conèixer el resorgiment de l’Associació mitjançant el boca-orella, les xarxes socials, –Facebook, Twitter, Instagram– la creació d’una pàgina web i publicació de notícies en els mitjans de comunicació de Montcada.
Història
La història de l’Associació dels Antics Alumnes de la Salle Montcada va estretament lligada a la del Col·legi; la que ara esteu començant a llegir s’ha edificat sobre el treball dels avantpassats i en el de les persones contemporànies.
En el decurs de la mateixa han passat moltes persones; algunes, les menys, amb noms i cognoms; altres, la majoria, són anònimes. Però totes són importants i formen part de la nostra història.
Des del punt de vista historiogràfic, hem estructurat aquest apartat en diferents etapes marcades per esdeveniment importants; etapes, que aproximadament es corresponen amb períodes de 25 anys:
1r període: de 1910 a 1936
El Patronato de la Niñez Escolar de Montcada constituït en bona part per senyores de Barcelona que estiuejaven a Montcada, decideix comprar uns terrenys i construir una escola per a nens pobres de Montcada i que poguessin rebre educació gratuïtament o pagant una petita quota, sota la direcció de los Hermanos de las Escuelas Crisatinas.
Abril de 1910. El 8 d’aquest mes arriben tres germans de les Escoles Cristianes i obren, provisionalment, dues classes amb 17 alumnes, en un local proper a l’església que portarà per nom Escola Parroquial Mare de Déu del Castell.
Maig de 1910. El 19 de maig s’inaugura una tercera classe ja que s’havia assolit un cens de 76 alumnes.
Juny de 1910. El 9 de juny el cens ja era de 85 alumnes; cosa que feia pensr en l’ampliació del centre.
1912. El 28 de juny el Patronat adquireix uns terrenys a l’altra banda del riu Ripoll, a la seva riba esquerra –Mas Rampinyo– , i encarrega a l’arquitecte Bernat Pejoan que elabori el projecte d’una nova escola.
1913. L’arquitecte presenta els plànols.
1917. S’inaugura el col·legi La Salle Cristo Rey, a l’altra banda del riu Ripoll, amb tres classes. Degut a la gran afluència d’alumnes es constata la necessitat d’obrir una quarta classe, cosa que es fa el mes d’
Octubre de 1917, dia 4
Juny de 1918. El Germà Arsenio, segon director del col·legi (1913-1924) és el que té la idea de fundar l’Associació d’Antics Alumnes i el 21 d’aquest mes s’inicien les obres per a la construcció d’una nova sala, destinada a reunions i activitats d’antics alumnes.
1925. El cens de l’alumnat ja és de 318; el Patronat aprova la construcció de dues aules més -sis en total- i una sala d’actes.
Juny de 1928. El 18 d’aquest mes s’inauguren les dues aules noves i una sala d’actes o teatre situada en una nova planta que s’aixeca en l’edifici.
Maig de 1936. Del 3 al 10 de maig se celebren les noces d’argent del Col·legi i del Patronat. En el programa d’actes figuren diferents activitats fetes per antics alumnes -Ofici cantat pels Antics Alumnes- o adreçades als antics alumnes -partit de futbol entre jovenívols i una selecció d’antics deixebles, funció de teatre pels antics deixebles, rosari i pietosos exercicis i banquet de gala-. En J. Badia és el president de l’Associació.
Juliol de 1936. El 17 de juliol esclata la guerra civil espanyola. El 25 de juliol són immolats cinc dels set germans que es trobaven a Montcada, convertint-los en màrtirs. Durant la guerra, el col·legi funciona com escola laica. Desapareix l’Associació d’Antics Alumnes.
2n període: de 1939 a 1962
Setembre de 1939. Tornen de nou els Germans al col·legi i aquest torna a obrir les seves portes amb 4 aules.
Setembre de 1947. Es reorganitza l’Associació d’Antics Alumnes, després de vèncer un munt de dificultats de tipus intern. Des de l’Associació s’organitzen les representacions dels Pastorets, les sessions de cinema infantil (diumenges tarda) , concerts i actes culturals, l’Aplec de Sardanes, la Festa dels Avis...que tenen una gran incidència en la vida cultural de Moncada.
Juny de 1958. L’Associació d’Antics Alumnes comença a veure la necessitat d’impartir el Batxillerat en el col·legi ateses les dificultats que hi havia a Montcada per fer aquests estudis.
Abril de 1960. Se celebren els actes del 50è aniversari de La Salle Moncada -en aquella època encara Colegio Cristo Rey-. L’Associació d’Antics Alumnes La Salle envia una circular als seus associats avançant el programa de festes commemoratives del cinquentanari: Concurs fotogràfic -tema lasal·lià i tema Montcada i els seus voltants-, actes culturals, conferències.
Maig de 1960. l’1 de Maig l’Associació posà un autocar per anar a la III ASSEMBLEA GENERAL DE LA F.A.L.C.A. a Monistrol. El 15 de maig se celebra l’ASSEMBLEA D’ANTICS ALUMNES DE LA SALLE. Joan Capella, pintor montcadenc i exalumne, elabora un pòster comemoratiu del cinquentanari a quatre tintes i litografiat així com també en mida postal que serviran de record.
Abril de 1962. La Junta de l’Associació planteja al Gmà. Provincial la conveniència d’impartir el batxillerat al Col·legi. Es nomena una junta gestora del Patronat -inactiu des de l’any 1945 per la progressiva desaparició de les senyores fundadores, per llei natural de vida- .
Setembre de 1962. La nit del 25 de setembre Montcada i, amb ella, el col·legi, viu les tràgiques inundacions del riu Ripoll. Tota la planta baixa va quedar destruïda, l’aigua va arribar a 1,80 m d’alçada, es va perdre tot el material escolar i el mobiliari, la tanca que envoltava el pati enderrocada, les pèrdues materials van superar les 300. 000 pessetes de l’època…
Però, com recordarà anys més tard-novembre de 1984- Joan Aliguer, en una estrofa de la seva poesia SETANTA-CINC ANYS, amb motiu del 75è aniversari:
“Ni el desenfrè embogit dels anys de guerra,
ni del Ripoll, o del veí Besòs
us han desarrelat d’aquesta terra
el trenta-sis com el seixanta-dos.”
Octubre de 1962. Després d’esmerçar-hi molts esforços, s’aconseguí reconstruir i obrir de nou el col·legi, malgrat les dificultats per arribar-hi, degut a la destrucció del pont dels “Hermanos“.
3r període: de 1963 a 1985
Juny de 1963. Es tanca el col·legi de Sant Eusebi que La Salle tenia a l’Asland pels fills del seus treballadors. El seus alumnes passen a la Salle Montcada i els seus antics alumnes passen a engrossir les files de l’Associació. S’inicien les obres d’ampliació del col·legi, com a pas previ per impartir els ensenyaments mitjans.
Desembre de 1963. El Gmà. Provincial autoritza l’inici de l’Ensenyament Mitjà. Els alumnes anaven a examinar-se, a l’acabar cadascun dels quatre cursos del batxillerat elemental , “lliures” a Manlleu i la revàlida a l’Institut Lluís de Peguera de Manresa.
Març de 1966. El 10 de març s’aconsegeix una subvenció del MEC, sigles de Ministerio de Educación y Ciencia, de 640.944,87 pessetes, ajut decissiu junt amb altres de l’Ajuntament i empreses de Montcada que permeten emprendre la construcció d’un segon edifici que dóna al carrer escoles- amb aules, servei de cuina, menjador per als alumnes i professors, zona d’habitabilitat de la Comunitat de Germans.
Octubre de 1967. El MEC reconeix el Col·legi com a Filial número 9 de l’Institut d’Ensenyamnet Mitjà Ausiàs March de Barcelona. Els nostres alumnes poden fer el batxillerat a un preu assequible i amb plenes garanties. El Patronat crea dues-tres aules més per curs durant vuit anys.
Juny de 1969. El 12 de juny el MEC comunica la concessió d’una ajuda de 4.400.000 pessetes -demanada el 28 de març de 1968- d’un pressupost global de 7.500.000 pessetes per construir un tercer edifici amb aules, biblioteca i sala d’actes -planta baixa- aules i laboratoris -primer pis- i poliesportiu cobert -segon pis- .
1970. El Patronat acaba la seva tasca en finalitzar les ampliacions i obres esmentades. A partir d’ara assumeix, en part, el relleu l’AMPA.
Desembre de 1972. L’Associació d’Antics Alumnes es transforma en Associació La Salle, redactant-se i legalitzant-se uns nous estatuts -29 de desembre de 1972-. Són els darrers dies del franquisme i l’Associació sintonitza amb inquietuds i reivindicacions que ja s’albiren properes. D’aquests temps són les actuacions dels “Joglars”, “Dagoll Dagom”, “Els Comediants”. Va ser el moment que l’Associació de Pares APA, després AMPA i ara AFA substitueixen de fet l’Associació.
Abril de 1985. Se celebra el 75è aniversari del Col·legi La Salle Montcada. L’Associació intenta recuperar-se i fer-se visible amb motiu de l’efemèride, sense aconseguir-ho. Una comissió s’encarrega de programar diferents actes, s’edita el llibre “Un Col·legi que fa un poble. 1910/1985” els compiladors del qual són Joan Aliguer i Josep Ma Vallespinós i es deixa un mosaic commemoratiu de l’esdeveniment.
4t període: de 1986 a 2010
En aquesta etapa que va entre el 75è i el 100enari, no trobem activitat ninguna de l’Associació. Si cal dir, però, que se segueixen produint esdeveniments importants en la vida del Col·legi: El Patronat, després d’uns anys d’escassa o nul·la activitat i amb l’aprovació de la Llei de Fundacions agafa de nou embranzida amb l’ajuda del Gmà. Pablo Enrique director des del 1991 al 1999 i Gmà. Jaume Palom, director del 1999-2008.
En el directorat del Gmà. Pablo Enrique es fa el cimentat i l’enjardinament del pati exterior.
Maig de 1998. El dia 10 de maig va ser inaugurat el quart edifici, amb una superfície edificada de 1.355 m2, repartida en tres plantes on s’ubica aulari general, aules multimèdia, aules d’ordinadors, de visual i plàstica, de música, de dibuix i un ascensor.
Aquests obres d’ampliació permeten satisfer les demandes de la LOGSE, l’edifici central i connexiò amb l’edifici de Batxillerat i l’ESO. Els alumnes poden fer tot l’ensenyament no universitari a la Salle Montcada, des de pàrvuls fins la universitat, sense haver de marxar a fer l’últim curs, l’antic preuniversitari o COU, a un altre centre.
Desembre del 2009. Comencen els actes del CENTENARI. Es creà una comissió organitzadora i s’adopta el logo del centenari que acompanyarà tos els actes, programes impresos, samarretes, records…
També s’edita el llibre La Salle Montcada. 1910-2010. 100 anys fent poble fet per professors i antics alumnes de La Salle Montcada, Ma Teresa Dulcet, Antoni Orihuela, Pedro J. Pérez i Josep Ma Zaragoza, que es presenta a l’auditori de la nostra localitat el 17 de desembre.
La Veu de Montcada i Montcada Comunicació fan una àmplia cobertura, en edició impresa i audiovisual, dels principals actes programats del Centenari (Presentació del llibre; col·loquis amb esportistes de primer nivell com Sergio Busquets, Pedro, Joan Creus, David Barrufet, Jaume Puig; Diada del Centenari…).
Abril 2010. L’11 d’abril és el dia central del Centenari. Durant aquesta Diada es celebren actes d’homentage a persones benefactores del col·legi i la Institució, el descobriment d’una placa en reconeixement a les senyores del Patronat fundadores del col·legi i un dinar de germanor per a tota la família lasal·liana.
5è període: de 2011 a l’actualitat
Novembre 2018. El 29 de novembre se celebra la Junta Fundacional en què s’aproven els nous estatuts de l’Associació d’Antics Alumnnes de La Salle Montcada.
Han transcorregut més de 30 anys des de l’última vegada de l’Associació… El seu (re)naixement és justament 100 anys després que el Gmà. Arsenio tingués la idea de crear-la i també coincideix amb el Tricentenari de la mort de St. Joan Baptista de La Salle, fundador de les escoles La Salle.
Desembre 2018. El 3 de desembre es presenten al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya per al seu registre.
Les primeres accions de la nova Junta van encaminades a donar a conèixer el resorgiment de l’Associació mitjançant el boca-orella, les xarxes socials, –Facebook, Twitter, Instagram– la creació d’una pàgina web i publicació de notícies en els mitjans de comunicació de Montcada.
Entrades recents
Comentaris recents
Categories